CRIP
Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica
El Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica (CRIP), té com a missió principal la posada en valor i la divulgació de la extraordinària riquesa i importància paleontològica dels jaciments del Miocè existents al municipi.
El CRIP és un projecte dirigit per l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola que neix amb la voluntat d’esdevenir un espai de trobada, formació de professionals i de transferència de coneixements, alhora que agent actiu en la protecció i preservació del patrimoni paleontològic i la seva difusió a la ciutadania.
Un equipament cultural centrat en donar a conèixer el jaciment de Can Mata, un dels jaciments del Miocè més importants del món, tant per la qualitat de conservació i singularitat de les restes recuperades, com per la quantitat d’aquestes.
PALEOPRIMATOLOGIA
En els jaciments de l’entorn dels Hostalets s’han recuperat diverses espècies de primats (hominoïdeus i pliopitecoïdeus),que han estat elements claus per precisar l’aparició d’aquest grup al continent europeu, així com la seva evolució i diversificació.
Tot indica que és una de les àrees més riques del món on estudiar l’origen del hominoides. Així ho demostra la troballa, el 2002, d’un nou gènere i espècie de primat: Pierolapithecus catalaunicus (publicat per la prestigiosa revista Science, el 2004).
Posteriorment es va identificar un altre nou gènere i espècie de primat hominoïdeu: Anoiapithecus brevirostris, una nova espècie de la família dels pliopitècids: Pliopithecus canmatensis i a la campanya del 2011, un nou gènere i espècie d’hominoïdeu pertanyent al grups basal dels hilobàtids: Pliobates cataloniae.
La presència de diferents gèneres de primats antropomorfs en un mateix jaciment permet afirmar que van coexistir en un lapse de temps molt reduït. Aquest fet, a part de la seva excepcionalitat, és molt aclaridor a l’hora d’explicar la irradiació dels hominoïdeus del Miocè a l’Europa Occidental: ha permès que els científics puguin afirmar que el salt cap al model anatòmic dels homínids actuals no es va donar ni en una sola espècie ni en un sol lloc, tal com es creia fins ara, al relacionar aquests canvis només en el continent africà.
PALEOPAISATGE I FAUNA DEL MIOCÈ
Més de 72 espècies fòssils diferents identificades a partir de les restes recuperades en les campanyes d’excavació permeten la reconstrucció i evolució de les espècies existents en el Miocè i ens permeten explicar la biodiversitat passada i actual.
EXCAVACIÓ PALEONTOLÒGICA
Mètodes utilitzats en l’excavació paleontològica, localització i delimitació de jaciments, sistemes d’extracció de fòssils, realització de mòmies, sistemes de datació,…
RESTAURACIÓ-CONSERVACIÓ DE MATERIAL FÒSSIL
Tècniques en el jaciment, tècniques de treball en el laboratori, preparacions complexes,, tractaments de manteniment i restauració de col·leccions, tècniques de reproducció, principals patologies de les col·leccions.
El centre col·labora amb d’altres centres, institucions i entitats de recerca oferint els serveis de conservació-restauració,
Història de la Paleontologia als Hostalets de Pierola
Més de 100 anys de recerca
La descoberta de les excepcionals localitats dels Hostalets de Pierola es deu en gran part a Màrius Guerin i Ventura als anys 20 del segle passat i foren donades a conèixer durant el primer terç del segle XX per Josep Ramon Bataller Calatayud, director del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona, en el seu llibre «Els ratadors fòssils de Catalunya» (1938).
Posteriorment a partir dels anys 40, aquesta zona fou investigada per l’equip format pels paleontòlegs Miquel Crusafont i Pairó i Josep Fernández de Villalta Comella I Jaume Truyols i Santoja, coneguts com “el grup de Sabadell”. Destaca sobretot el descobriment i excavació de la localitat anomenada Bretxa de Can Mata o Can Mata I, i el descobriment a les immediacions de Can Vila d’un dels exemplars més antics d’un primat hominoïdeu a Catalunya, el Sivapithecus occidentalis.
Miquel Crusafont l’any 1969 va fundar l’Institut Provincial de Paleontologia, on va treballar fins a la seva mort, l’any 1983.
Cursillos Internacionales de Paleontología
L’any 1952 dins del programa del “Primer cursillo internacional de Paleontología y estratigrafía del Mioceno del Vallés- Penedés” es va realitzar una excursió als Hostalets de Pierola.
A la seva època aquests cursets van constituir un element de dinamització i intercanvi únic en l’àmbit de les Ciències de la Terra per Catalunya i Espanya, posant-les en contacte amb la comunitat científica internacional de l’època.
Posteriorment a la seva mort, aquesta activitat d’investigació paleontològica es reprengué, des del ja creat Institut de Paleontologia de Sabadell, durant el període comprès entre 1973 i 1980.
Als anys 70 i començaments dels 80, les investigacions paleontològiques continuaren per part del personal científic del llavors recentment creat Institut de Paleontologia de Sabadell (avui Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont).
Rellevància paleontològica de la zona
Un paisatge ple de fòssils
El municipi dels Hostalets de Pierola es troba situat en el centre de la conca neògena del Vallès-Penedès, formada per capes de sediments dipositats entre el 15 als 8 milions d’anys
El principal interès de la geozona radica en constituir un registre sedimentari continu del trànsit del Miocè mitjà al Miocè superior, concretament des de l’Aragonià superior al Vallesià (escala cronostratigràfica continental) que inclou un gran conjunt de jaciments de macrovertebrats fòssils, considerats dels més rics del període del Miocè al continent europeu.
Aquesta depressió asimètrica i allargada, amb més de 100 km de longitud en direcció NE-SW, i una amplada que oscil·la entre els 12 i 14 km, és deguda a l’actuació d’una falla, d’una magnitud entre 2000 i 3000 metres, la qual va facilitar l’enfonsament del bloc oriental, tot generant una depressió on es dipositaven els sediments generats per l’erosió del bloc que s’aixecava a l’oest i que, actualment, coneixem com serralada Prelitoral i en el cas de la zona dels Hostalets de la serralada de Montserrat. Al peu d’aquests relleus, a la sortida dels barrancs incidits sobre aquesta serralada, es formaren ventalls al·luvials amb importants amplituds de radi, els quals, durant el Miocè, anaren dipositant els sediments que constitueixen el rebliment de la conca i que, en última instància, són els responsables de l’enterrament i posterior fossilització de les restes de vertebrats dels jaciments dels Hostalets de Pierola.
Jaciments
El terme municipal dels Hostalets de Pierola inclou tota una sèrie de localitats paleontològiques distribuïdes des de la riera de Pierola fins a La Fassina, a la riera de Claret.
A l’Inventari del Patrimoni Cultural Català de la Generalitat de Catalunya s’identifiquen, en el terme municipal dels Hostalets, els següents jaciments paleontològics:
- BARRANC GRAN
- CAMÍ DEL ROURE
- CAN FLAQUÉ
- CAN VILA 1
- DIPÒSIT CONTROLAT DE CAN MATA
- ECOPARC DE CAN MATA
- FONT D’EUCATA
- MAS D’OCATA
- PI GROS
- RIERA DE CLARET
- TORRENT D’EUCATA
- TALÚS H
Durant els anys 40 i 50, els paleontòlegs Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta, vinculats al Museu de Sabadell, iniciaren campanyes de recerca i prospecció pel sector comprès entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d’Ocata i Can Flaquer. El resultat fou la descoberta i excavació de l’excepcional jaciment de la Bretxa de Can Mata. La descoberta de les restes dentaries de Dryopithecus laietanus a Can Vila i de tres jaciments clarament del període Vallesià, com el de «La Fàbrica», el de Mas d’Ocata i Can Flaquer.
Dipòsit controlat de Can Mata
És el jaciment més important del conjunt de jaciments de vertebrats fòssils del terme dels Hostalets de Pierola, i a la vegada forma part d’un dels conjunts més importants d’Europa i del món.
Es tracta d’un jaciment paleontològic de tipus fluvial que ocupa unes 23 hectàrees de terreny entre les masies de Can Mata de la Garriga i Can Vila, zona on es troba en funcionament un abocador, fet que ha ocasionat el disseny. d’un projecte d’intervenció preventiva per garantir la protecció d’aquest patrimoni. Les intervencions paleontològiques al lloc s’iniciaren l’any 2002 i continuen a l’actualitat. Les peces registrades en aquest jaciment ja superen la xifra de 60000, moltes de les quals tenen una importància científica i cultural excepcional. Després del ressò de la troballa del Pau, el 2002 en altres localitats situades a la Riera de Claret s’hi han programat una sèrie d’ intervencions paleontològiques integrades dins el projecte d’investigació SOMHI (Searching for the Origins of Modern Hominoids Iniciative) que té com a finalitatrecuperar restes fòssils de primats que ajudin a precisar l’aparició d’aquest grup al continent europeu, així com la seva evolució i diversificació.
Troballes fòssils
L’excepcionalitat del registre fòssil recuperat al terme municipal dels Hostalets de Pierola és ja conegut arreu del món gràcies a troballes com la del Pierolapithecus catalaunicus.
La col·lecció de fòssils dels Hostalets de Pierola és una de les més riques del món, tant per la seva quantia com per la qualitat de conservació i singularitat de les peces recuperades.
És conformada per una variada sèrie d’espècies animals corresponents sobretot al Miocè mig i també al Miocè superior (13 a 9 milions d’anys), on destaca la presència dels següents tipus de mamífers: insectívors, lagomorfs, rosegadors, carnívors, perissodàctils i artiodàctils.
A part de les restes recuperades de diversos primats antropomorfs, als Hostalets s’han descrit més d’una vintena de gèneres i espècies noves (holotips) per la ciència que han donat una rellevant informació per comprendre una mica millor l’evolució d’aquest grup al quan ens trobem inclosos els humans: l’Anoiapithecus brevirostris i Pliobates cataloniae.
A banda de les troballes de primats, que han donat una rellevant informació per comprendre una mica millor l’evolució d’aquest grup, sorprenen troballes com el Kretzoiarctos beatrix, el representant més antic del món del llinatge dels pandes gegants que avui estan restringits a la Xina. Totes les troballes són excepcionals, moltes, úniques al món. El fet d’haver recuperat més de 60.000 restes fòssils permet una reconstrucció força clara de com era la vida fa uns 12 milions d’anys en aquestes contrades.
Àrea Paleontològica
El principal objectiu del CRIP és la divulgació de la paleontologia i fer-la arribar a tots els públics. Recordem que aquesta ciència estudia la fauna, la flora i els ecosistemes passats, és a dir, estudia la història de la vida a la Terra.
El CRIP està dotat d’un laboratori de triatge micropaleontològic, espai de rentat de Freudenthal, aules didàctiques per fer formació i uns dipòsits per la conservació de les restes paleontològiques.
Donem servei i l’assessorament que necessitin tant altres centres com particulars en totes aquelles qüestions paleontològiques que requereixin, oferir materials d’estudi, per fer exposicions i de tipus didàctic per a centres docents.
- Identificació, catalogació i inventari de fòssils i col·leccions paleontològiques.
- Cartografia geològica.
- Prospecció paleontològica.
- Serveis d’intervenció i seguiment paleontològic.
- Rentat i triatge micropaleontològic.
- Redacció d’informes d’impacte ambiental.
Àrea de restauració
Una de les principals missions del CRIP és la conservació del patrimoni paleontològic.
En les nostres instal·lacions s’hi fan totes les tasques relacionades amb la conservació i preparació de material fòssil.
El CRIP compta amb laboratoris de preparació paleontològica, aules didàctiques per fer formació, espai d’arxiu – documentació i uns dipòsits per la conservació de les restes paleontològiques.
Els nostres principals serveis són:
- Treball en jaciment: Sistemes d’extracció i conservació preventiva in situ.
- Conservació-preparació-restauració en el laboratori.
- Realització de motlles i còpies: in situ i en el laboratori.
- Conservació preventiva.
El CRIP també ha participat en l’organització de workshop i cursos formatius :
Àrea de natura viva-natura fòssil
Una de les tasques més importants que ens hem proposat des del CRIP, és la de divulgar i posar en valor la biodiversitat (actual i fòssil) que ens envolta, fent especial atenció als Hostalets de Pierola i el seu entorn.
Transment la importància de la Conservació del Medi Ambient i la Biodiversitat del món en el que vivim, i sense perdre de vista el link amb els ambients i éssers vius del passat del nostre territori.
Fa 12 milions d’anys, el paisatge de Catalunya era molt diferent a l’actual. Més de la meitat del nostre territori estava sota el mar i la part emergida estava ocupada per boscos tropicals amb una fauna típica d’aquests, com són els elefants, rinoceronts, óssos pandes, tortugues gegants i falsos dents de sabre entre molts d’altres.
Conscienciar a la societat és vital per a la conservació d’aquest patrimoni natural i paleontològic, per a que les futures generacions ho puguin gaudir.