L’ànima del CRIP
En Pau, nom amb el qual es conegut el Pierolapithecus catalaunicus, va mostrar per primera vegada al món quin deuria ser l’aspecte de l’avantpassat comú dels actuals grans antropomorfs i dels humans.
El Pierolapithecus catalaunicus és un nou gènere i espècie de primat antropomorf fòssil de fa 11,9 milions d’anys.
La troballa
El 4 de desembre de 2002, en les obres de reparació d’un camí a prop del Barranc de Can Vila 1, es van recuperar una vèrtebra i una costella entre el sediment remogut per les màquines, el dia següent va aparèixer una falange i diversos fragments de cabina, finalment en el bloc d’argila que es va aparèixer un crani amb aspecte de primat. Davant la importància de les restes localitzades es va programar una campanya d’excavació.
Durant les campanyes del 2003 i 2004 es van recuperar més de vuitanta restes de l’esquelet de l’individu al qual pertanyia el crani trobat el 2002, que van ajudar a completar les restes de l’individu amb les que es va descriure un nou gènere i espècie, el Pierolapithecus catalaunicus, i popularment conegut com a Pau (en el moment de la seva troballa hi havia el conflicte bèl·lic de l’Iraq i aquest era el crit de repulsa).
Els resultats dels estudis de les restes fòssils, realitzats per investigadors de l’Institut Paleontològic de Sabadell, surt publicat a la prestigiosa revista científica “Science” i el mateix dijous, 18 de novembre de 2004, es fa una roda de premsa per presentar el Pau als mitjans de comunicació i l’endemà en Pau es converteix en portada de la premsa tant nacional com d’arreu del món.
La seva importància
El Pierolapithecus catalaunicus és un dripitecí (grup de primats ja extint) que va viure fa 11,9 Ma. És el primer que s’ha trobat al món i que omple un buit en el registre fòssil i ajuda a entendre com ha evolucionat el patró locomotor, en els diferents llinatges dels homínids.
• Presenta un disseny modern de l’esquelet, semblant al nostre en la seva estructura bàsica.
• Té trets similars a la dels grans simis moderns: caixa toràcica ample i plana, omòplats que s’estenen al llarg de l’esquena, espina dorsal relativament curta i rígida,…
• Les adaptacions a la suspensió (penjar-se de les branques), evolutivament parlant, van sorgir més tard que l’adopció del pla corporal ortògrad.
Són senyals de la seva habilitat per adoptar postures bípedes a l’enfilar-se, mostrant un nou patró locomotor desconegut fins ara en el els homínids de fa 11,9 Ma.
Altres primats
En Lluc
Anoiapithecus brevirostris és un nou gènere i espècies de primat que va viure fa 11,9 milions d’anys.
Recuperat al 2004 i donat a conèixer al 2009. Ofereix nous elements envers l’evolució dels primats al continent europeu, ha estat batejat com a Lluc, “el que il·lumina”, ja que combina trets de primats primitius amb una cara molt plana com els humans.
Aquest driopitecí no presenta gaire prognatisme (musell molt curt), donant nom a l’espècie brevirostris. Només s’han recuperat restes cranials així que encara no sabem com era el seu esquelet o la seva locomoció. Amb el seu estudi s’ha pogut determinar que es tracta d’una espècie de transició amb aspectes primitius com l’esmalt gruixut de les dents o la mandíbula robusta, juntament amb d’altres més moderns com el musell curt o la base de l’obertura nasal ample.
La Laia
Pliobates cataloniae és un nou gènere i espècie d’hominoïdeu (batejat com a Laia, que significa “eloqüent”, en referència a la informació que dóna sobre els orígens dels hominoïdeus actuals).
Presenta característiques primitives similars als pliopitecoïdeus i d’altres més properes hominoïdeus, concretament als hilobàtids.
Les restes fòssils varen ser recuperades al 2011, arran del control paleontològic de l’ampliació de l’abocador de Can Mata.
Té 11,6 milions d’anys i com a tret més rellevant el fet de trobar-se tot just abans de la divisió dins del grup dels hominoides entre els grans antropomorfs (orangutans, goril·les i ximpanzés) i els hilobàtids (gibons i simangs).
Aquesta nova espècie podria ser el darrer nexe comú entre gibons i humans.
Suggereix que l’ancestre comú dels hominoides actuals seria més similar als gibons que no pas als grans antropomorfs
Amb un esquelet parcial recuperat s’ha pogut determinar que era una femella d’uns 4 o 5 kg amb una dieta basada principalment en fruits tous i que grimpava pels arbres penjant-se de les branques.
En Pau universal
És una obra escultòrica de l’artista d’origen italià Guido Dettoni della Grazia per posar en èmfasi la universalitat del Pau en tots els seus significats.
Instal·lada al parc de Cal Ponsa, aquesta obra va ser una iniciativa de l’Associació per la Cultura dels Hostalets de Pierola per tal d’immortalitzar la troballa del Pierolapithecus catalaunicus i va ser donada al poble dels Hostalets en l’acte d’inauguració del 15 de desembre de 2018.
Aquest projecte inclou una càpsula de la memòria que representarà un fòssil del futur i simbolitzarà l’enllaç entre el passat (el Pau), el present (nosaltres), i el futur (allò que resta per descobrir).
L’obra escultòrica es conforma a partir de dues peces de grans dimensions que són el motlle de la cara d’en Pau. Treballada en una peça de granit, fa 2,5 d’alçada. A l’estar dividida en dues parts permet trobar un espai íntim a l’hora que permet al visitant ser el centre de la troballa.
Procés creatiu
Guido Dettoni va embolicar amb terra el crani fòssil del Pierolapithecus catalaunicus per posar èmfasi en el fet de que en Pau que no havia estat trobat per les mans, sinó per una excavadora durant la construcció d’una fase de l’abocador de Can Mata. D’alguna manera el torna a enterrar creant un buit intern que es converteix en un altre volum.
Dettoni divideix l’embolcall en dues parts per obrir-lo com un motlle. Segueix ampliant les dues parts, cada capa afegida a l’embolcall és una metàfora als milions d’anys des de l’existència d’en Pau. Després va salvar les contradespulles del fòssil i, per tal de treure-ho, va arrodonir les concavitats interiors i així els dos buits, els negatius, esdevenen grans concavitats per entrar a dins, llavors: Tots esdevenim Pau!
Dues manifestacions: natura/art que s’abracen per dur-nos a una unitat que podem contemplar i viure en aquesta escultura. És a dir, una fossilitzada pel temps i revelada per la mà humana i l’altra, expressió sensible de la creativitat humana.
L’essència es fa més evident quan es manipulen les peces que ha fet el mateix autor a mida més petita. En paraules de Dettoni:«Les mans de tots poden esdevenir faedores de descobriment, esdevenint símbol de la nostra capacitat i voluntat de conèixer».
Pau escolta
Escolta Pau és un desenvolupament del projecte “Pau universal” per escoltar allò que en Pau escolta.
El compositor Alejandro Martínez Figuerola, ens proposa una mirada per apropar-nos a l’obra escultòrica PAU amb una nova actitud perceptiva.
L’escultor Guido Dettoni va crear un embolcall per contenir en Pau, que després va dividir per la meitat, generant dues concavitats ressonants que evoquen orelles que “escolten cap a l’interior”.
A través de les concavitats que presenta l’interior de l’escultura accedim a una natura sonora “fossilitzada” i a l’hora viva que el fòssil conté, com si es tractés d’un palimpsest, en el qual avui “sobre-escoltem” el paisatge sonor present.
Els sons que podia escoltar els sons que el mateix Pau podia captar en vida
“Els fenòmens que es produïen en el passat (vent, pluja,…) són bàsicament els mateixos fenòmens actuals. El so és també una realitat física i geològica que fins ara no ha estat possible deduir. Ara bé, valent-nos del principi de l’Actualisme, o sigui que el processos que han ocorregut al llarg de la història de la Terra han estat uniformes (Uniformisme) i semblants als actuals (Actualisme), podem acceptar la hipòtesis que allò que escolta l’empremta del fòssil del PAU s’apropi al paisatge sonor del seu temps, ara fa 11,9 milions d’anys. (Jaume Gallemí, paleontòleg).
Performance
Així, els sons recollits dins la pròpia escultura del Pau, o sigui passat pel filtre de l’escultura ens ofereix una cosmovisió de la natura del Pau. Per què tothom pugui escoltar el paisatge sonor que habita a les «orelles» ressonats del Pau, es va dur a terme un enregistrament que es va presentar en una performance el desembre de 2018. El públic assistent situat al bell mig de l’escultura va poder sentir els sons i ressons d’una natura present i passada del solstici d’hivern.